Waits, Bukowski and Kerouac. Bones, reptiles and mud. Voodoo, psicodelia and apocalipsis. Howlin´Wolf, Jim Morrison and The Stooges. Road, trash and punk. Lynch, Jarmusch and Ferrara... all shaken and stirred, compulsively stirred, with a Hunter's S.Thomson touch....



lunes, 21 de junio de 2010

GALLOWS. Staring at the rude bois.















Punk?, Hardcore?, Metal?,... que més dòna!. Gallows, la jove banda britànica, té l´actitud.
El seu debut, "Orchestra of Wolves", contenía una ràbia envejable, però la crítica d´avui en dia és tant obtusa i donada a les etiquetes que ràpidament es va posar a Gallows al sac de hardcoretas quinzanyers. Bé. Els Pistols també tocaven per gent de menys de vint amb imperdibles a les celles... us imagineu uns Sex Pistols a l´any 2010? ... és una pregunta ben estúpida...
El seu recent segon treball sembla voler marxar d´aquestes etiquetes, és més treballat, menys inmediat, fins i tot amb un mitg temps acústic en la primera part de la seva abanderada "The Vulture", però conté temes extraordinaris amb la personalitat intacta.
Han recollit portades i elogis a desenes, com molts altres abans, i toca demostrar la realitat de la seva proposta, dia a dia.
Veure els videos d´aquests joves fòra de si sobre un escenari ens deixa la sensació que volen deixar-si la pell mentres puguin. Si la industria no els engulleix, ni es converteixen en una caricatura més del mercat, la seva ràbia punk sembla voler despertar amb violència a la gris societat nihilista que els envolta.
Vivim temps extranys i dificils, la música no s´en salva. I cada cop sembla més difícil trobar un grup que pugui abanderar un xoc a l´establishment.
Potser seràn flor d´un dia i seràn oblidats ràpidament o potser d´aquí uns anys emcapçalaràn cartells metàl.lics devant de desenes de milers de subnormalítics botant amb el seu nou single... no ho sabem. Ni sabem tampoc quin grau de veracitat té el seu discurs provocador. El que no s´els podrà negar és l´inmediatesa de la seva proposta als seus primers dies. Fresca, amenaçadora i actual. Punk.
A falta d´haver-ho comprovat en directe, ens hem de conformar amb els seus videos, a l´espera de poder viure si en Frank Carter realment té la fusta que sembla tenir...

"I Dread the night", del seu nou treball (2009) Grey Britain:



I algún exemple més de la seves viscerals actuacions:



No hay comentarios:

Publicar un comentario