Entradas

Tusk (Kevin Smith, 2014). Colmillos de morsa en el frio Canadá.

Imagen
Una conversación pasada de vueltas con amigos me ha hecho recuperar Tusk, del descerebrado e irregular Kevin Smith.  Recuerdo que en su día la descarté, la critica la había machacado bastante y llegué a empezar a verla, pero no duré ni diez minutos, yo esperaba con ansias aquel Kevin Smith que habíamos descubierto en su anterior Red State (2011), pero me aterraba volver a encontrarme con aquel humor de tufo indie que tanto aborrecía, del que siempre ha hecho gala Smith a lo largo de su carrera y del que yo me había desmarcado hacía mucho tiempo. Lo reconozco, yo también la ninguneé. Error.  Lo que empezaba como una peli de humor de las que podría haber firmado en otras ocasiones, con dos protagonistas tontines modernetes elaborando su influencing podcast y riendo desgracias ajenas en las redes, acaba con lo que he acabado por considerar, sin dudarlo, su segunda mejor película. Cerca de Red State en calidad y originalidad, aunque jugando en distintas ligas.  En Red State demostró que

John Carpenter III. Mestre de sèrie B consolidat.

Imagen
A principis dels anys noranta John Carpenter treballà en un parell d’encàrrecs com “Memoirs of an Invisible Man” (1992) i el remake “Village of the damned” (1995), restades d’originalitat encara que ben dirigides, sens dubte. Però mostrà definitivament aquesta efectiva originalitat amb la que ha aconseguit sempre sobreviure al film “In the mouth of madness” (1995), una notable mostra de thriller de terror, on Sam Neil es veia sumergit en una alucinògena investigació al voltant de l'èxit d´unes noveles de terror (tremendament inspirades en l´amic Stephen King). Un gran esforç tècnic amb excel•lent ritme narratiu que va suposar un cert èxit de públic. Suficient per ajudar-lo a posar-se a treballar en les seves últimes obres amb més empremta. Al 1996, Carpenter brinda als seus fans la segona part de “Escape from New York”. Aquest cop l’inesgotable Snake Plissken (Kurt Russell) immers en un altre apocalíptic rescat dins la desolada illa-presó de Los Angeles a “Escape from L.A.”. Pos

John Carpenter II: Anys 80...

Imagen
Una dècada extraordinàriament productiva per a John Carpenter els anys vuitanta. Les experiències prèvies havien curtit un director segur de si mateix, amb molta imaginació i amb ganes de plasmar molts i diferents projectes a la gran pantalla. “The Fog” (La Boira) (1980), ja conté la maduresa que reflexa el seu bon moment creatiu. Amb regust a adaptació, no deixa de ser un bon homenatge als contes clàssics de por, a la llegenda com a element immortal, amb Edgar Allan Poe en ment i utilitzant la fosca història d’un poblet coster on la boira arrossega les ànimes d’uns mariners víctimes d’un antic naufragi buscant venjança entre els seus habitants. A l’any següent, Carpenter rodarà la seva obra més original i emblemàtica, o si més no la preferida dels seus seguidors. Per fi un pressupost digne, que Carpenter utilitzà per... ¡rodar una autèntica obra mestre de sèrie B!. “Escape from New York” (1981) presentava un futur apocalíptic, amb una trama trepidant i una col•lecció d’actors que t

John Carpenter: Inclassificable cas Sci-Fi Western

Imagen
Aquest estiu m´ha semblat un bon moment per revisar la trajectòria de John Carpenter, un dels meus directors favorits, que segueix actiu i amb projectes de futur als seus 63 anys. Penjo aquest article que en breu sortirà a una petita publicació cultural local del vallès. Aquí el dividiré en tres parts (1:70's, 2:80's i 3:90's fins a dia d´avui) perque no sigui un xurru inacabable... JOHN CARPENTER, LLEGENDA VIVA DEL CINEMA FANTÀSTIC. Director, guionista i productor emblemàtic d'autèntiques obres mestres de referència dins el gènere fantàstic i de terror. Vell conegut del festival de Sitges. Ens apropem als submóns creats per aquest inesgotable treballador amb l'excusa de revisar el seu últim film. “The Ward”, la última aventura cinematogràfica de John Carpenter, va ser presentada oficialment a Europa al passat Festival Internacional de Sitges 2010, amb un èxit de públic extraordinari a les seves projeccions (ple total, entrades esgotades) però no fou més que un fals

WILD ZERO. Jet Generation Lock´n´lool !!!

Imagen
Aquesta ben bé podría ser una de les pelis de capçalera del blog... De fet, així és! Les meves entranyes es veuen obligades de tant en tant a revisar aquest mite modern passat de voltes del cine japonès. Wild Zero (Tetsuro Takeuchi-2000). S´hem acudeixen pocs films que hagin osat utilitzar una barreja d´elements fantàstics de manera tant divertida i a un ritme tant frenètic sense semblar un caos de basura sèrie Z sols vàlid per a visionar en format "fast forward". Trash en tota regla, però. Tot i que no deixa de ser una opinió personal, Wild Zero és el summum, una orgía de speedic fantàstic a ritme de punk rock distorsionat, on els zombies (menció especial al maquillatje!), ovnis, psicodelia apocalíptica, velocitat, mafia yakuza, horterísme kistch, motos i cotxes alucinògens, romanticísme i transexualitat, armes, humor i gore esquitxen sang i electricitat a la teva cara bocabadada sense parar. Ace, un inocent rocker adolescent, seguidor acèrrim de Guitar Wolf, una formació de

Music maker blues revue, la tradició a Badalona

Imagen
Veritables llegendes perdudes, d´arrels i tradició Southern Blues, tocaràn al festival Blues i Ritmes el proper 2 d´abril. La passió i els laments més autèntics del profund sud nord-americà es transformen en tota una celebració d´agraiment a l´honestedad i sabor genuí d´aquests veritables supervivents.

The Legendary Shack Shakers: Alucinògena crònica rural via Nashville

Imagen
L´escena d´outlaw country americà gaudeix en aquests moments d´un inesperat i envejable estat de forma gràcies a noms com Hank III, Scott H. Biram, Bob Wayne, 357 string band o Slim Cesna's autoclub, que han imprès l´actitud necessària a la música d´arrels dels seus avis i que semblava perduda definitivament en benefici del mainstream que domina l´escena. També Jay Munly o els gòtics Those poor bastards, amb propostes més fosques i malaltísses, reverèncien amb desesperació les formes en que Lucifer sembla estar present als tortuosos camins de l´amèrica més profunda. Legendary Shack Shakers, però, són una desviació. Com aquell cartell de carretera americana solitari que indica sospitosament un gir a algún lloc prop de la demència, un gir a l´infern. Els Shakers són la mateixa essència en si, la profunda tradició redneck americana, la oculta, la de societat amb obscures tradicions incomprensibles, armes, vies de tren abandonades, biblies, predicadors, perillosos camins solitaris, cos