Entradas

Mostrando entradas de junio, 2010

GALLOWS. Staring at the rude bois.

Imagen
Punk?, Hardcore?, Metal?,... que més dòna!. Gallows, la jove banda britànica, té l´actitud. El seu debut, "Orchestra of Wolves", contenía una ràbia envejable, però la crítica d´avui en dia és tant obtusa i donada a les etiquetes que ràpidament es va posar a Gallows al sac de hardcoretas quinzanyers. Bé. Els Pistols també tocaven per gent de menys de vint amb imperdibles a les celles... us imagineu uns Sex Pistols a l´any 2010? ... és una pregunta ben estúpida... El seu recent segon treball sembla voler marxar d´aquestes etiquetes, és més treballat, menys inmediat, fins i tot amb un mitg temps acústic en la primera part de la seva abanderada "The Vulture", però conté temes extraordinaris amb la personalitat intacta. Han recollit portades i elogis a desenes, com molts altres abans, i toca demostrar la realitat de la seva proposta, dia a dia. Veure els videos d´aquests joves fòra de si sobre un escenari ens deixa la sensació que volen deixar-si la pell mentres puguin.

Frank Booth. "Let´s fuuuck!!!!"

Imagen
Frank Booth és un dels personatjes més perturbadors, malèvols i enigmàtics que ha donat la història del cine modern. Quan Frank Booth va entrar per la meva retina directe al subconscient, ja res va tornar a ser com abans... Maliciosament interpretat per un histriònic i emocionant Dennis Hooper, s´endinsà, a les ordres del oníric David Lynch a Blue Velvet, a les cadències més profundes, fosques i retorçades de la essència humana. No sols això, crec certament, que Hooper fins i tot deguè superar totes les espectatives que hi poguès tenir posades Lynch per al seu paper. No era humà el que interpretava, era una bèstia. En un moment fosc de la seva carrera (tot i les seves impresionants dots, l´etiqueta d´etern secundari ideal per a posar l´ànima a villans, maníacs o desviats socials, gairebé no l´abandonà en la resta de la seva trajectòria, amb un peu vivint al màxim el ritme de vida desenfrenada d´actor incorregible i l´altre al centre de desintoxicació) va lograr tran

Ron and Lux, Lux and Ron... ODA AL GUERRERO,

Imagen
Ron Asheton (17/07/48 - 06/01/09) y Lux Interior (21/10/46 - 04/02/09), se fueron de este mundo. Guitarra fundador de The Stooges el primero y frontman y alma matter de los esquizofrénicos The Cramps el segundo, habían conseguido, tarde pero meritóriamente, el status de “figuras de culto” en vida. Representantes del lado más salvaje, directo y visceral de la historia del rock. El punk-rock primitivo de The Stooges y el punk-garage-psychobilly de serie Z de The Cramps, dieron de si algunos de los episodios más impactantes de la historia del rock. Pocos, como ellos, han expresado en sus trabajos y sus directos, auténticas experiencias vitales, hasta el punto de violentas, como lo han hecho ellos. Salvajes, psicóticos, sucios como nadie. Ambos a su manera y eso si, con escaso reconocimiento durante muchos años. Tampoco ahora, siendo mundialmente respetados por la prensa especializada, (Incluso en nuestro “rockero” país conseguimos tener Stooges en su reunión hasta en la sopa...), recibie

The horror....

Imagen
"He visto un caracol, se deslizaba por el filo de una navaja, ese es mi sueño, mi pesadilla... arrastrarme, deslizarme por el filo de la navaja de afeitar, y sobrevivir...".   Coronel Walter E. Kurtz