John Carpenter II: Anys 80...

Una dècada extraordinàriament productiva per a John Carpenter els anys vuitanta. Les experiències prèvies havien curtit un director segur de si mateix, amb molta imaginació i amb ganes de plasmar molts i diferents projectes a la gran pantalla. “The Fog” (La Boira) (1980), ja conté la maduresa que reflexa el seu bon moment creatiu. Amb regust a adaptació, no deixa de ser un bon homenatge als contes clàssics de por, a la llegenda com a element immortal, amb Edgar Allan Poe en ment i utilitzant la fosca història d’un poblet coster on la boira arrossega les ànimes d’uns mariners víctimes d’un antic naufragi buscant venjança entre els seus habitants. A l’any següent, Carpenter rodarà la seva obra més original i emblemàtica, o si més no la preferida dels seus seguidors. Per fi un pressupost digne, que Carpenter utilitzà per... ¡rodar una autèntica obra mestre de sèrie B!. “Escape from New York” (1981) presentava un futur apocalíptic, amb una trama trepidant i una col•lecció d’actors que tira d’esquena: Lee Van Cleef, Ernest Borgnine, Donald Pleasence, Isaac Hayes i Harry Dean Stanton els més destacats, però mencionant especialment a Kurt Russell com a protagonista, que ja havia treballat amb ell interpretant a Elvis a un biopic sobre l’artista (“Elvis”, 1979) i que és convertiria en actor fetitxe pel director en següents projectes. Interpretant aquest cop a Snake Plissken, l’antiheroi per excel•lència, enigmàtic mercenari que es veia salvant la vida del president dels Estats Units, accidentat mentre sobrevolava un Nova York convertit en zona de presó inviolable, on tribus suburbanes sobreviuen sota la llei del més fort. Tota una cinta d’acció al més pur estil marca de la casa. I si “Escape from New York” és la preferida per als fans, “The Thing” (La cosa) (1982), ho és per al gran públic. El remake del clàssic de terror de 1951 produït per Howard Hawks (altre cop), és un excel•lent exemple de bona direcció, guió, localitzacions, efectes especials e interpretació (Kurt Russell) dins el terreny de la ciència ficció. Possiblement la seva filmació més madura i més propera al èxit comercial, amb una tensió envejable, que tot i així s'estabellà en recaudació a sales, quelcom incomprensible per a tot un clàssic modern de terror i ciència ficció en tota regla, que amb els anys va guanyant adeptes i catxé entre els aficionats, que ja la consideren una obra mestre dins del génere.

Els seus següents treballs, no van destacar pas per la seva autenticitat. “Cristhine” (1983), el perillós cotxe assassí que cobrava vida (adaptació de la novel•la d’ Stephen King) va tenir èxit al seu moment i manté aquell romanticisme 80's, però sembla haver envellit amb dubtosa gràcia, i “Starman” (1984) una historia extraterrestre emocional, tot i que molt ben filmada, fou un simple i correcte encàrrec sense la personalitat per la que destaca el director. Potser guardava forces per al seu següent èxit, “Big Trouble in Little China” (1986), una magnifica pel•lícula d’aventures. Cinema familiar al màxim exponent, amb un Kurt Russell fent de camioner superheroi lluitant contra els dolents més dolents dels perillosos submóns d’un barri xinès ple d’enigmàtica màgia mortal. La de cops que deu haver solucionat graelles de programació televisiva de dissabtes tarda... En aquest punt de la seva carrera l’estil Carpenter ja era inconfusible, tota una garantía d’entreteniment, però tot el seu afany treballador, escrivint, dirigint i fins i tot auto produint-se, no es traduïa en grans èxits, i gran part dels seus treballs s’estavellaven en quan a èxit recaptador, passant a ser autèntiques joies de videoclub... Així ho confirmen, tant la delirantment misteriosa “Prince of Darkness” (1987) com la següent, “They Live” (1988), una crítica social disfressada de divertida i trepidant aventura, on Rody Pipper (personatge del circuit de lluita lliure americana) en el paper principal, ha de salvar una societat mundial estranyament dominada. La particular croada del realitzador l’havia convertit, amb el pas dels anys, en un autèntic buscador del Sant Greal dins les entranyes del pur cinema d’acció.