TIDELAND, Terry Gilliam: Extrany romanticisme oníric



No sé que té Terry Gilliam que m´enamora perturbadorament...
He trigat un temps en veure Tideland. Tardança provocada per les males crítiques rebudes, que apuntaven a film tediòs i aburrit, amb dosis d' imaginari Gilliam incompresnsible... i amb les quals estic totalment en desacord. Jo, n´he gaudit, angustiosament, molt.
Incómoda e insultant (de mal gust per molta gent), Tideland confronta en forma de fàbula fantàstica i escabrosa, dos mons a priori totalment antagònics com sòn la inocent infantesa i el mòn obscur de la drogadicció, a partir de la visió de Jeliza-Rose (un deu interpretatiu per la nena Jodelle Ferland), filla de dos perdedors que viuen convençudament en la putrefacta cotidaneitat de yonkies i la seva inusual aventura.
La particular semblança del personatje Jeliza-Rose a la Alicia de Carroll, és potser el que més pesa sobre el film, quan es barreja el modern mite fantàstic d'Alicia amb l'aventura de pura supervivència en l'entorn heroinóman d'aquesta família totalment desestructurada i visquent al límit. La evident distorsió a través del prisma infantil, i per supervivencia, de la vida mateixa. En clau Alicia, això si. ¿Fins on es capaç d´adaptar el ser humà la seva percepció vital per sobreviure? Sens dubte, si existeix un límit, és la innocencia infantil l´única capacitada per trobar-lo. El film descriu això. De manera amarga, amb perillòs humor negre i una càrrega gòtica realment extranya i surrealista. Segell marca de la casa.
No sembla difícil criticar la tasca de Gilliam veient tal quadre. És més fàcil ecumbrar els simpàtics submons inventats de Tim Burton (per posar l´exemple fàcil), encara que desprenguin melancolia o tristesa e incomprendre treballs incòmodes i arriscats com aquest. Allà on Burton esdevé inocent, Gilliam insulta sugerentment.
No parlo d´ella en termes d´obra mestra. ¿O si...? Es justament d´aquelles pelis que d´aquí un temps, gairebé com la majoría de "Gilliam´s", poden esdevenir "de culte" (terme injust en molts casos, ja que és vulgarment utilitzat quan no s´entèn del tot cap on es dirigeix la obra, el seu rerafons, pero conté quelcom que s´ha d´anar païnt i assimilant amb el temps...), però no queda dubte que Tideland no manté ningú indiferent, i això ja és molt.

Comentarios

  1. Veig que vas agafant un ritme de publicació força alt...

    Haurem de veure el flim, encara que no se si l'entendre...

    ResponderEliminar
  2. I tant!... sols sòn palles mentals post-visionat.
    Gilliam és un grande.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

John Carpenter: Inclassificable cas Sci-Fi Western

John Carpenter III. Mestre de sèrie B consolidat.