Ian Rilen & The Love Addicts. In Memoriam.


L´Underground australià no ha deixat de donar durant decàdes fascinants artistes que sembla que s´auto alimenten en una escena sempre interesant.
Ian Rilen és un d´aquells rockers perduts en el temps i l´espai que transmet desde el moment en que l´escoltes aquella deliciosa sensació d´artista de culte. Un petit descobriment que t´omple com si es tractès d´una gran llegenda. Un carisme que es transmet a cabassos per les ones hertzianes, sumat a l´escasetat d´informació sobre l´individu i discos que semblen amagats o que sencillament ni existeixin...
La meva experiència amb ell és traumàtica, o si més no, agridolça. Ex-membre dels imprescindibles Rose Tatoo, havía tornat als escenaris amb ells durant aquesta dècada. I quan vaig descobrir fa un parell d´anys el seu fantàstic disc debut amb The Love Addicts "Passion boots & bruises" (gràcies al genial segell basc BANG!RECORDS) l´escoltava a totes hores. Era genial! Un disc amb una actitud envejable. Blues rock pantanòs amb slide i distorsió. Cru, dur i fosc. Nocturn i alevòs.
Però la següent notícia que vaig tenir al interesarme per ell va ser trista: Ian Rilen havía mort recentment de càncer.
Aquestes noticies realment et destrosen.
Rilen, havía anat a parar a Rose Tatoo al 1976, just en la gestació del grup, havent passat prèviament per un parell de bandes de blues d´una escena cambiant que intercambia membres de bandes com qui juga als cromos. En el seu pas efímer pels Tatoo té temps d´editar un dels seus primers singles, "Bad Boy for love", i dir adèu per formar "X" (Austràlia), una banda més propiament de High energy que s´endinsava més enllà de la línea Radio Birdman, desenvolupant una ràbia punk distorsionada.
Durant anys, inacabables canvis de formació a X, noves bandes, colaboracions, carrera inesgotable... L´escena de bar australiana era el seu hàbitat. Un lluitador. Que havía trobat en els Love Addicts una nova regeneració.
Ja malalt, mantenint-se actiu amb la banda, Rilen aparcava la seva greu malaltía per anar a rebre premis amb els Rose Tatoo al Hall of Fame o per tocar en tributs a companys caiguts, com Pete Wells, uns mesos abans de morir ell...
Sens dubte, fer unes birres fent sonar el reivindicable "Passion boots & Bruises" a tot volum, hem sembla el mínim que podem fer en el seu honor.


Comentarios

  1. Un altre que haurem d'investigar!

    T'hauries de preocupar pel percentatge de missatges que dediques als morts? O no?

    ResponderEliminar
  2. Je,je... això va camí de convertir-se en un obituary. Però ja es això. No estava morint el R´n´r? Vinga, prometo més vius! (Quan tingui temps, que tinc el blog oblidat).

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

John Carpenter: Inclassificable cas Sci-Fi Western

John Carpenter III. Mestre de sèrie B consolidat.

TIDELAND, Terry Gilliam: Extrany romanticisme oníric