Ian Rilen & The Love Addicts. In Memoriam.
L´Underground australià no ha deixat de donar durant decàdes fascinants artistes que sembla que s´auto alimenten en una escena sempre interesant.
Ian Rilen és un d´aquells rockers perduts en el temps i l´espai que transmet desde el moment en que l´escoltes aquella deliciosa sensació d´artista de culte. Un petit descobriment que t´omple com si es tractès d´una gran llegenda. Un carisme que es transmet a cabassos per les ones hertzianes, sumat a l´escasetat d´informació sobre l´individu i discos que semblen amagats o que sencillament ni existeixin...
La meva experiència amb ell és traumàtica, o si més no, agridolça. Ex-membre dels imprescindibles Rose Tatoo, havía tornat als escenaris amb ells durant aquesta dècada. I quan vaig descobrir fa un parell d´anys el seu fantàstic disc debut amb The Love Addicts "Passion boots & bruises" (gràcies al genial segell basc BANG!RECORDS) l´escoltava a totes hores. Era genial! Un disc amb una actitud envejable. Blues rock pantanòs amb slide i distorsió. Cru, dur i fosc. Nocturn i alevòs.
Però la següent notícia que vaig tenir al interesarme per ell va ser trista: Ian Rilen havía mort recentment de càncer.
Aquestes noticies realment et destrosen.
Rilen, havía anat a parar a Rose Tatoo al 1976, just en la gestació del grup, havent passat prèviament per un parell de bandes de blues d´una escena cambiant que intercambia membres de bandes com qui juga als cromos. En el seu pas efímer pels Tatoo té temps d´editar un dels seus primers singles, "Bad Boy for love", i dir adèu per formar "X" (Austràlia), una banda més propiament de High energy que s´endinsava més enllà de la línea Radio Birdman, desenvolupant una ràbia punk distorsionada.
Durant anys, inacabables canvis de formació a X, noves bandes, colaboracions, carrera inesgotable... L´escena de bar australiana era el seu hàbitat. Un lluitador. Que havía trobat en els Love Addicts una nova regeneració.
Ja malalt, mantenint-se actiu amb la banda, Rilen aparcava la seva greu malaltía per anar a rebre premis amb els Rose Tatoo al Hall of Fame o per tocar en tributs a companys caiguts, com Pete Wells, uns mesos abans de morir ell...
Sens dubte, fer unes birres fent sonar el reivindicable "Passion boots & Bruises" a tot volum, hem sembla el mínim que podem fer en el seu honor.
Un altre que haurem d'investigar!
ResponderEliminarT'hauries de preocupar pel percentatge de missatges que dediques als morts? O no?
Je,je... això va camí de convertir-se en un obituary. Però ja es això. No estava morint el R´n´r? Vinga, prometo més vius! (Quan tingui temps, que tinc el blog oblidat).
ResponderEliminar