Waits, Bukowski and Kerouac. Bones, reptiles and mud. Voodoo, psicodelia and apocalipsis. Howlin´Wolf, Jim Morrison and The Stooges. Road, trash and punk. Lynch, Jarmusch and Ferrara... all shaken and stirred, compulsively stirred, with a Hunter's S.Thomson touch....



jueves, 26 de agosto de 2010

Migdiada amb canibals



La montaña del Dios Canibal. Sergio Martino (1979)

Un lleuger record adolescent ha servit per a que rescatés de l´oblit a l´estiu aquest "mític" film pseudo-aventurer-canibalesc de producció italiana setentera.
I és que, no serà per l´originalitat del guió ni per les seves grans interpretacions, però la peli és recordada carinyosament per molts per l´anècdota de la seva emisió a principis dels 90, en cap de setmana i en horari de sobretaula.
Ideal per a qui aquell dia no havía optat per una insulsa migdiada, tinguès la opció de poder gaudir d´un film d´aventures tropicals que acaba com el rosari de l´aurora, amb la voluptuosa Ursula Andress en pilotes, enbadurnada sensualment de fang i pintures per una tribu d´eixelebrats salvatjes que protagonitzen devant la càmara una orgía descomunal que inclou canibalísme, grans dosis d´entranyes sanguinolentes, nans psicòpates, erotisme i sexe explícit (amb primers plans de marturbacions), violacions, castració i sexe desenfrenat amb animals fins i tot...
A part d´aquesta traca final, introdueixen i acompanyen el film també algunes escenes rodades en tó documental de crueltat i realísme realment escabròs, com una lluita a mort real entre una víbora i una àliga, la crua digestió d´un mico viu per part d´una enorme boa, i llangardaixos, cocodrils i rèptils varis alimentant-se salvatjement.
Vaja, en resum, que el xaval que aquell dia pensès que passaría una estona emocionant d´aventures tipus "Las minas del Rey Salomón"/"Indiana Jones", va quedar trasposat per a díes.
Les queixes dels sectors més puritans per l´horari d´emisió no es van fer esperar i el tema fins i tot va arribar al congrès, on García Candau aleshores director de RTVE, va haver de respondre que algún despistat havía programat la película sense coneixer-la o ni tant sols haver-la visionat... Curiòs, ja que la peli no havía evitat escàndol i s´havía hagut de projectar amb talls de censura...
Total. Un divertiment. Crec que fan falta avui en dia més despistats d´aquest tipus, que en comptes de programar en horaris infantils "Junglas de Cristal" amb components d´aburrida violència explícita acceptada per la societat, incloguin desinteressadament a la parrilla algún film passat de voltes de Takashi Miike, per exemple, algo que ens desperti de la migdiada plàcida per deixar-nos bocabadats... i esquitxats de sang, semen i fluids varis.

1 comentario:

  1. Ja la vaig veure: realment increible, a horari de sobretaula amb masturbacions, orgies, sexe amb animals...un excellent en friquisme!

    ResponderEliminar