My journey to the center of the mind

Es cumpleixen 10 anys d'inactivitat al blog, curiòsa efemèride per resucitar-lo... 
Degut a la recent desaparició de Dean Stockwell vaig rellegir l'escrit publicat al blog fa uns anys sobre la película Blue Velvet i el gran paper que hi tenía Dennis Hooper i em vaig adonar que curiosament feia just 10 anys que el vaig deixar abandonat... 
Molts esborranys pendents sobre extranyes películes, grups de rock perduts en el no res, o cómics irreverents que em feien volar la imaginació quedaren abandonats.
La simple idea de recuperar-los s'em fa una muntanya, imposible recuperar esbossos, escrits, notes, que acumulo desordenadament por tot arreu, o simplement perduts... però rellegir-lo em va retornar excitació, fent-me recuperar la película esmentada, així com d'altres protagonitzades per ambòs actors i retornant-me interès per tornar a escriure, just la motivació inicial, sense pretensions, sols reflexions puntuals, inquietuds personals o sensacions que em transmet certa cultura que normalment no es present al dia a dia a les xarxes. "Vomitar" aquestes reflexions de cert regust "underground" és quelcom que reconforta, sigui qui sigui qui les vulgui llegir, i si pel camí trobes a alguna ànima bessona que hi coincideix, encara provoca més motivació. Temes que et toquen l'interior, que et remouen entranyes, perles ensangonades que et deixen impactat i et fan reflexionar i analitzar terrenys inexplorats per endinsar-te en la recerca inacabable de més tresors perduts, cultura irreverent o diamants en brut oblidats, desconeguts o maltractats pel gran públic. 
Aquest és el meu extrany diari, reprenc el meu viatje personal cap al centre de la psyche. 

Se cumplen 10 años de inactividad en el blog, curiosa efeméride para resucitarlo... 
A raíz de la reciente noticia de la desaparición de Dean Stockwell releí el escrito que había publicado en el blog hace unos años sobre la película Blue Velvet y el gran papel que tenía en él Dennis Hooper y me di cuenta que curiosamente hacía justo 10 años que lo había dejado abandonado... 
Aunque entonces no logré alcanzar un nivel de publicación alto y quedaron pendientes muchos esbozos sobre extrañas películas, grupos de rock perdidos en la nada, o cómics irreverentes, intentaré recuperarlos ya que el releerlo volvió a imprimirme excitación, haciéndome recuperar tanto la película mencionada como otras protagonizadas por ambos actores y devolviéndome el interés de volver a escribir en el blog, justo la motivación con la que empecé a escribirlo. Nada profesional ni con pretensiones de repercusión, solo puntuales reflexiones personales sobre inquietudes, impulsos o sensaciones que me transmite cierta cultura que normalmente no está presentes en el dia a dia en las redes. "Vomitar" estas reflexiones de cierto regusto "underground" es algo que me reconforta, sea quien sea quien quiera leerlas y si por el camino encuentras alguna alma gemela que coincide contigo, aún es más motivador, sin duda. Temas que te tocan el interior, que te remueven entrañas, perlas ensangrentadas que te dejan impactado, pensativo y te hacen reflexionar y analizar terrenos inexplorados para adentrarte en la búsqueda inacabable de más tesoros perdidos, cultura irreverente o diamantes en bruto olvidados, desconocidos o maltratados por el gran público.
Éste es mi extraño diario, reemprendo mi viaje personal hacia el centro de la psyche.

 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Tusk (Kevin Smith, 2014). Colmillos de morsa en el frio Canadá.

Imagen
Una conversación pasada de vueltas con amigos me ha hecho recuperar Tusk, del descerebrado e irregular Kevin Smith.. Recuerdo que la da descarté en su dia, en mi primer intento, la critica la había machacado bastante y llegué a empezar a verla, pero no duré ni diez minutos, yo esperaba con ansias aquel Kevin Smith que habíamos descubierto en su anterior Red State (2011), pero me aterraba volver a encontrarme con aquel humor de tufo indie que aborrecía y del que me había desentendido hacía mucho tiempo, pero del que siempre ha hecho gala Smith a lo largo de su carrera. Y lo reconozco, ninguneé Tusk. Craso error.  Lo que empezaba como una peli de humor de las que podría haber firmado en otras ocasiones, con dos tontines protagonistas modernetes elaborando su influencing podcast y riendo desgracias ajenas en las redes, acaba con lo que he acabado por considerar, sin dudarlo, su segunda mejor película. Cerca de Red State en calidad y originalidad, aunque jugando en distintas ligas....
Leer más

John Carpenter II: Anys 80...

Imagen
Una dècada extraordinàriament productiva per a John Carpenter els anys vuitanta. Les experiències prèvies havien curtit un director segur de si mateix, amb molta imaginació i amb ganes de plasmar molts i diferents projectes a la gran pantalla. “The Fog” (La Boira) (1980), ja conté la maduresa que reflexa el seu bon moment creatiu. Amb regust a adaptació, no deixa de ser un bon homenatge als contes clàssics de por, a la llegenda com a element immortal, amb Edgar Allan Poe en ment i utilitzant la fosca història d’un poblet coster on la boira arrossega les ànimes d’uns mariners víctimes d’un antic naufragi buscant venjança entre els seus habitants. A l’any següent, Carpenter rodarà la seva obra més original i emblemàtica, o si més no la preferida dels seus seguidors. Per fi un pressupost digne, que Carpenter utilitzà per... ¡rodar una autèntica obra mestre de sèrie B!. “Escape from New York” (1981) presentava un futur apocalíptic, amb una trama trepidant i una col•lecció d’actors que t...
Leer más

John Carpenter III. Mestre de sèrie B consolidat.

Imagen
A principis dels anys noranta John Carpenter treballà en un parell d’encàrrecs com “Memoirs of an Invisible Man” (1992) i el remake “Village of the damned” (1995), restades d’originalitat encara que ben dirigides, sens dubte. Però mostrà definitivament aquesta efectiva originalitat amb la que ha aconseguit sempre sobreviure al film “In the mouth of madness” (1995), una notable mostra de thriller de terror, on Sam Neil es veia sumergit en una alucinògena investigació al voltant de l'èxit d´unes noveles de terror (tremendament inspirades en l´amic Stephen King). Un gran esforç tècnic amb excel•lent ritme narratiu que va suposar un cert èxit de públic. Suficient per ajudar-lo a posar-se a treballar en les seves últimes obres amb més empremta. Al 1996, Carpenter brinda als seus fans la segona part de “Escape from New York”. Aquest cop l’inesgotable Snake Plissken (Kurt Russell) immers en un altre apocalíptic rescat dins la desolada illa-presó de Los Angeles a “Escape from L.A.”. Pos...
Leer más